LA FONT DE LA PLAÇA DE LA CREU I EL SEU ENTORN RESTAURATS

Veure la font de la Plaça de la Creu i el seu entorn restaurada

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS

Carro amb vela (Tamariu,Girona)

Gigonyes (Puerto de Santa Maria)

  

Cabra (Silves, Portugal)

LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA ESTÀ DE MODA PARLEM-NE

Aquest passat divendres dia 9 de maig, l’AVVCELM va organitzar una xerrada sobre la “Literatura infantil i juvenil” a càrrec de Marta Luna i Sanjuan i Laura Klamburg , a la sala Casal de Cultura de Valldoreix, a la qual vaig tenir el plaer d’assistir.

Marta Luna, amb una llarga experiència en el món de la docència i la literatura, ens va fer unes breus però precises pinzellades de la història de la literatura infantil a Catalunya al llarg dels anys, des de Prat de la Riba fins a la Fira de Bolonya d’enguany. Segons el seu parer, aquest bagatge històric ha contribuït a l’èxit que en aquests moments estan obtenint escriptors i il·lustradors catalans. Segons Marta, la bona literatura no té classificacions i qualsevol tema, ben tractat i amb un llenguatge adequat, pot ser llegit pels infants. Com a exemple d’això, va mencionar el premi Strega, que l’escriptor David Cirici ha obtingut a Bolonya, amb el seu llibre “Molsa”. Un premi que s’aconsegueix amb el vot de nens i nenes.

Amb un dominiextraordinari de l’oralitat, del ritme idel temps, Marta ens va llegir el conte de “La ratera i el gat burleta”d’en Marc Donat que va fer la delícia de tots els que hi érem presents. Una versió en vers del conte clàssic amb molts nivells de lectura.

D’altra banda, Laura Klansburg, ens va explicar la seva experiència personal en l’àmbit de la il·lustració i la publicació dels seus llibres, dels quals vam poder veure alguns exemples. La seva formació gràfica queda palesa en cada un dels preciosos dibuixos que ens va ensenyar.

La sessió és va tancar amb ganes de parlar més de literatura i libres, de com augmentar en la canalla el gust per la lectura en front a les noves tecnologies, del paper de les biblioteques.... i per això vam demanar fer una altra trobada quan arribi la tardor. 

Olga Lacoma

SORPRÈN I NO SORPRÈN

Veure aquesta xemeneia en una casa de l'Avgda. Mossen Cinto de Valldoreix

CONFERÈNCIA DARWIN I L'EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

A començaments del segle XIX la terra tenia uns 6.000 anys d’edat, les espècies les havia creat Déu totes de cop i les actuals eren les que havien sobreviscut al diluvi universal amb a l’aixopluc de l’arca de Noè. En resum, una visió marcada essencialment per la lectura literal de la Bíblia.

El progressiu descobriment i reinterpretació de cada cop més gran quantitat de fòssils, ara ja vistos com a restes d’éssers vius actualment extingits i en molt casos semblants als actuals, obligà als estudiosos a cercar una explicació alternativa.

Cap al 1800 s’imposà el que anomenem teoria “catastrofista “ del naturalista francès  G. Cuvier (1769-1832) , que consisteix en explicar els canvis biològics com a seqüències de tres episodis fixos: “cataclisme” ( geològic, climàtic, ), que comporta, “l’extinció” d’algunes espècies i un acte de  “creació” divina que en crea de noves per omplir el buit deixat.

En la mateixa època sorgeix a Anglaterra un nou moviment que interpreta la formació del relleus muntanyencs i les valls de la superfície terrestre com a resultat d’una acció lenta, ininterrompuda en el temps i  persistent en la lleis físiques que hi actuen. El vulcanisme  i els moviment sísmics justifiquen la formació de muntanyes, l’erosió i sedimentació a l’aparició de les valls, tots ells  fenòmens idèntics als que observem en l’actualitat.

És l “actualisme” de l’anglès C. Lyell (1798-1875), pare de la geologia moderna.

Aquesta visió gradualista  s’oposa a la sincopada o de successió de canvis bruscos propugnada per  G. Cuvier.

En aquest context apareix Darwin (1809-1882) l’estudiant de teologia, aficionat a col·leccionar animals i plantes que accepta una invitació del capità  FitzRoy (1805-1865) perquè l’acompanyi com a naturalista en el proper viatge que farà per cartografiar el perfil de la costa de Sud Amèrica. Context que ens serveix per copsar la l’agosarada pregunta que Darwin es fa durant el viatge, fruit del que va observant durant les seves excursions terrestres: Si el gradualisme geològic de C. Lyell serveix per explicar la varietat dels relleus actuals de la terra, perquè no apliquem aquest mateix gradualisme per explicar la varietat de formes de vida biològica d’animals i plantes ?. 

És la geologia la que dóna la pista a Darwin per aquest canvi genial de perspectiva , més agosarada encara si  tenim en compte la inconsistència dels registres fòssils en que es sustentava, i l’edat de la terra llavors ja de 80.000 anys, manifestament curta per a la seva teoria. 

Darwin torna a Anglaterra amb una malaltia que el turmentarà per sempre més i l’obligarà a seguir un règim gairebé monacal a Down House, una tranquil·la casa de camp als afores de Londres, la resta de la seva vida. Abans  però passarà 4 anys a Llondres que aprofita molt bé, per donar-se a conèixer entre l’ intel·lectualitat Londinenca, llegir “ Assaig sobre el principi de la població” de   T. Malthus (1766-1834) i casar-se amb la seva cosina Emma Wedgwood (1808-1896).

Darwin espera 20 anys a publicar les seves idees, motivat en part per l’extremat perfeccionisme en la cerca de les màximes evidencies experimentals per recolzar les seves afirmacions i sobretot evitar el trasbals amb el pietisme religiós de la muller Emma i la més que previsible oposició frontal de bona part de l’estament oficial eclesiàstic i acadèmic.

I ara si ja podem enunciar els tres pilars essencials de la teoria de Darwin per explicar la dinàmica evolutiva de les espècies, origen de la biologia moderna:

1.- En tota població biològica apareixen constantment individus amb alguna característica lleugerament diferent ( “varietats” ) a la de la resta de la població.

2.- La lluita per l’existència fa la tria. Ho anomeno selecció natural.

3.- Sobreviuen els individus amb varietats més favorables a l’entorn en què viuen.

No sobreviu el més fort sinó el més ben adaptat. 

AVG

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS

Gall, (Cardaillac, Quercy, França)

 Gall (Sanaüja, La Segarra, Lleida)

Gall (Urb. La Plana, Creixell, Tarragona)