diumenge, 6 de juny del 2010

MACRO TAST DE VINS D.O. CATALUNYA A VALLDOREIX




ÈXIT DE PARTICIPACIÓ AL MACROTAST DE VINS DE LA D.O. CATALUNYA A VALLDOREIX

Valldoreix ha acollit aquest dissabte, 5 de juny, el penúltim dels tastos de vi que la Denominació d’Origen (DO) Catalunya organitza amb motiu del seu 10è Aniversari. Organitzats en dos torns de tast de 60 persones, els assistents han pogut degustar cinc vins representatius de l’amplíssim ventall de vins que conformen els vins de la DO Catalunya, de manera que es tasten dos blancs (un jove i un passat per bóta), un rosat i dos negres (un jove i un criança). El tast ha estat dirigit per un dels enòlegs del Comitè de Tast de la DO Catalunya, Martí Magrinyà.
Els vins tastats a Valldoreix –ja que en cada tast varien els vins triats- han estat: Conde de Caralt (René Barbier-Freixenet, Torrelavit), Nerola (Bodegues Torres, Vilafranca del Penedès), Flama d’Or (Grup Cooperatiu Castell d’Or, Vilafranca del Penedès), Laviña (Masia Vallformosa, Vilobí del Penedès) i L’Equilibrista (Ca n’Estruc. Esparreguera).
La Denominació d’Origen (DO) CATALUNYA s’estén pel territori català que manté la vinya com a conreu tradicional, permeten l’elaboració de vins amb llibertat, innovació i flexibilitat, ja que disposa d’un ampli ventall de varietats autoritzades. La celebració del 10è Aniversari de la DO Catalunya està dedicada al consumidor, que l’ha convertit en la denominació d’origen catalana que més vi embotella, amb un pes molt important als mercats d’exportació (més del 50%).
El 10è Aniversari es clourà el pròxim 19 de juny, a les Drassanes de Barcelona amb la I Mostra de Cellers de la DO Catalunya. Durant tot el dia, els visitants podran realitzar tastos de vi i a la tarda “maridarem” els vins amb una graella d’activitats: lliurament dels premis del II Concurs BlogDOCat, al millor blog vitivinícola català; showcooking a càrrec de l’Àngel Pasqual (cuiner del programa de TV3 La Salut al Cistell) i l’actuació musical d’Els Amics de les Arts (millor grup musical del 2009 segons Enderrock.

COMUNICAT DE PREMSA
D.O. CATALUNYA

dimecres, 12 de maig del 2010

NIT DELS PREMIS VILA DE VALLDOREIX 2009


Juan José Cortés García, Rose Marie Marquès Criado i Pere Bordes Roca, guardonats en la I Nit del Premis Vila de Valldoreix 2009

El passat 23 de maig coïncidint amb la diada de Sant Jordi, es va cel•lebrar la I Nit dels Premis Vila de Valldoreix 2009. L’acte es va dur a terme a la Nau de Cultura de VDX. Allí s’aplegaren més d’un centenar de valldoreixencs en un sopar popular i gaudint d’una jornada d’associacionisme de la Vila. La vetllada va estar amenitzada pel duet “Sozinhos”

Pere Bordes Roca, ha estat premiat per haver sigut una persona incansable fins al final de la seva vida, dedicant-se, especialmente els últims anys, al Casal d’Avis de Valldoreix, impulsant una renovació de les activiats lúdiques i culturals per la gent gran.

Juan José Cortés García, ha estat guardonat per la seva implicació i el seu treball en la difusió de la història i la cultura de Valldoreix, tant a títol personal com des de la presidencia del Centre d'Estudis de Valldoreix-VALLDAUREX.

Rose Marie Marqués Criado, ha rebut el premi per ser una dona compromesa, lluitadora, entregada, solidària, humil, generosa, agraïda, positiva, desinteressada, amb un somriure permanent que reconforta... Sempre hi és quan se la necessita. Munta festes pels avis, es disfressa de Rei Mag per als nens de l’escola, té cura dels animals... mai té un no per a ningú. Ella ha estat la “responsable” de fer més amable la vila de Valldoreix.

Un cop finalitzat el lliurament dels Premis, el president de AVVCELM, Josep Lluís Salazar va agraïr a totes les associacions i entitats de VDX la seva col•laboració en aquest acte i també a l’E.M.D. de Valldoreix la seva implicació per dur a terme aquesta cita amb els Premis Vila de Valldoreix.

Per acabar el President de AVVCELM va convidar a la Presidenta de l’EMD. la Sra. Montserrat Turu a fer la cloenda de l’acte.

Us esperem a tots i a totes a la propera edició del 2010.

Apa!
AVVCELM

dijous, 29 d’abril del 2010

PASSEJADA I VISITA A LA MINA BERTA


Descripció:

L'entrada de la mina de volta de maó de mitja canya d'una alçada de 1,60 que mena a la galeria principal de 1,70 mts d'alçada, als pocs metres una cruïlla amb un bloc de grans dimensions al mig de la galeria; en el sentit de la marxa a la dreta, la galeria de sentit rectilini d'uns 24 mts de llargada amb el seu sostre ple d'arrels al final de la galeria a l'alçada del terra observem un petit aflorament d'atzurita .
Tornats a la bifurcació seguim per la nostra dreta, l'amplada de l'accés d'uns 2 mts, al poc arribem al que sembla una sala encara que és una galeria arranjada, però no continuada , curiós observar l'esquerda que te la sensació de ser una mena de megageoda ja que es tanca en el seu sostre i tot concrecionat de mineral. Seguim endavant, al poc a la nostra dreta, una altra esquerda de proporcions importants de forma adiaclassada que té continuació a l'altre costat de la galeria amb el mateix contingut que l’anterior, en uns 8 mts la galeria acaba sense mes.


Seguint endavant en una distància d'uns 40 mts arribem a una sala, de 10 x 9 mts on hi trobem un primer pou (pou 2), on l'aigua és visible per un forat i a una distància del terra d'uns 55 mts i part de les instal•lacions on es devien remuntar els materials obtinguts durant l'extracció. Un ressalt d'uns 3 mts on trobem una beta de calcita espàtica, de cristalls quasi transparents ens du a un altre pou aquí veiem una mena de fus per sobre del sostre de la sala d'uns 10 mts d'alçada,
Seguint endavant per la galeria principal, aquí l'alçada es fa superior d'entre 1,80 i 2,20 mts, als pocs mts una altra bifurcació que coincideix amb la sala del pou 2 trobem una galeria d'uns 17 mts que també acaba sense continuació trobant una petita esllavissada i altra fissura reblerta de calcita espàtica i òxids de ferro tals com limonites, etc.
Tornats a la galeria principal trobem dues galeries mes, passats aquests metres de la galeria principal, trobem una altra galeria, però abans ens arribarem fins al final de la galeria principal on hi podrem trobar un basalt d'uns 20 cm de nivell ja que és el punt mes baix de la galeria principal.
Tornem enrere i arribarem a la galeria que havíem deixat en primera instància, seguirem per ella, les mides en amplada són molt superiors a la mitjana de tota la mina formant una sala de 6 x 9 mts, aquí trobem un segon pou on trobem el màxim nivell d'aigua ja que el tenim a 1,50 mts per sota dels nostres peus amb un diàmetre d'uns 4 mts, que fou davallant per espeleosubmarinistes que li donen una fondària de 47 mts, però amb continuació.
Al costat oposat una acumulació de terra en forma de conus de derruïts format per terra de l'exterior ens deixa en la part baixa d'un pou d'uns 70 mts COP 2, que dona a l'exterior. col•locats altre cop al centre de la galeria davant nostre, veiem la continuació per una galeria d'uns 20 mts que en ziga-zaga acaba també sense continuació, aquí podem observar processos reconstructors, on les formacions són més abundoses i peculiars ja que són tenyides d'un blau -verdós producte potser de la fluorita que hi trobem i que era part de les extraccions fetes en la mina, i que constatem amb les mostres analitzades. observem petites estalactites, colades parietals, i uns petits microgours, de gran vellesa, nius de perles de caverna (pisolites) aquí l'aport hídric és molt important i molt similar a les deus de les mines de captació d'aigües. acabant aquí l'exploració de la part horitzontal de la mina.


Morfologia i construcció:

La mina excavada en granit, és estructurada a partir d'una galeria d'uns 170 mts amb direcció Sud Nord les altres galeries s'estructuren en diferents direccions encara que les principals es desenvolupen d'Est Oest i Oest Est, possiblement això obeeix a la metodologia d'extracció que es du a terme a l'hora de fer les extraccions, ja que es devia seguir la beta reblerta de mineral a extreure fent-les prou amples per poder ser transitades, això al que pertany a les galeries secundaries i pel que respecte a la galeria principal potser es duia el mateix encara que les bossades i esquerdes i els estrats verticals no tenen relació amb la direcció de la galeria, en aquest sentit, ja que la talla en tangent per aquestes esquerdes, suposem que la construirien per seguir una direcció el més recta possiblement per poder extrauré les vagonetes si les utilitzessin, segons notícies és probable que utilitzessin bestiar (ases o rucs), hem d'observar que en alguns punts podem veure els forats de les barrinades a l'hora d'avançar cap a l'interior. En referència a les sales aquestes foren eixamplades per poder accedir als pous que donen accés als diferents nivells inferiors (en la sala del pou 2 segurament el seu eixamplament es deu al que per aquí corre la beta principal del mineral extret), també situaren el cabestrant o grua per pujar i baixar els operaris i, com és evident traginar els materials que extreien i altres funcions, bastiments, materials, etc...

Pel que fa a l'aqüífer aquest presenta en aquesta zona dos punts accessibles, en concret el primer un pou tapat per un planxa amb supermaons que descansen en biguetes de ciment amb ànima de barilla de 6 mm de diàmetre, amb una capa de ciment que tapa el conjunt. En un extrem un forat de petites dimensions ens fa entreveure el nivell d'aigua a uns 40 o 50 mts de fondària. el segon punt és el pou mes profund ja que segons un croquis li assigna una fondària d'entre 100 o 150 mts (a dia 7-9-00) li podem assignar una fondària de 47 mts), que totalment destapat i es troba a un metre sota el nivell del terra de la galeria. encara que aquests dos pous no estan relacionats directament formen part de l'antic minat que formava la mina Berta. el que si és evident és que aquest aqüífer omple les galeries de baix amunt ja que fou durant l'aprofitament de les galeries inferiors que una barrinada durant aquests treballs, es troba l'aqüífer i inunda totes les galeries
Pau Perez de Pedro
Geògrafaf i geoleg