Associació de veïns Ca N'Enric La Miranda de Valldoreix
Sorprèn veure aquest número 27 per la seva grandària a l'entrada d'una casa de l'Avgda. Mas Fuster del barri de Can Cadena de Valldoreix
El passat dia 5 de desembre va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix la xerrada sobre el pensament dogmàtic al mètode científic i va ser a càrrec d'Andreu Valls Grau.
Del pensament dogmàtic al mètode científic
El tema central de la conferència és resseguir de forma molt esquemàtica el llarg i tortuós camí que fa el pensament europeu per deslligar l’explicació dels fenòmens naturals i en general del funcionament del cosmos, de tota intervenció divina.
El camí no és gens evident. Creure en una divinitat externa és un tret profundament essencial i estretament vinculat a la condició humana. Comú a totes les civilitzacions i permanent al llarg de les seves evolucions històriques.
Si alguna cosa en fa realment humans és la nostra necessitat i alhora capacitat per crear els conceptes de divinitat, ànima, esperit, on agafar-nos per superar la insuportable consciència de solitud, feblesa i desconsol davant la mort.
Parlarem de ciència però no podrem entendre res si abans no aprofundim en la nostra relació amb els deus, en definitiva de la nostra religió, que emmarca i guia qualsevol manifestació individual i col·lectiva de la nostra societat i per tant, també el nostre pensament científic
El naixement del Catolicisme
La nostra religió és la cristiana que fonamenta des de fa uns dos mil anys no solament la nostra visió del mon sinó també de com interpretar-lo. La seva força rau entre altres coses ens la seva extraordinària capacitat de poder organitzat.
El pas de ser petites comunitats de gent aïllades seguidores del missatge de Jesús a ser una estructura de poder mundial, ha estat possible gracies a dos o tres fets excepcionalss que ens cal remarcar.
Any 312 d.c., l’Imperi Romà entra en la fase final de la seva decadència. Constantí n’és l’emperador i té sobre la taula dos grans problemes a resoldre. Vol el poder absolut que ara ha de compartir amb Magènci ,un altre cèsar i ha d’aturar la creixen influencia de les sectes cristianes que les implacables persecucions dels cèsars anterior no ha aconseguit aturat.
“Si no pots vèncer un enemic, fes te’l teu.” Aquesta és la seva estratègia. Primer planeja una solució miliar per desfer-se de Magenci. Per encoratjar més les seves legions la vigília de la batalla decisiva els fa creure que el Déu dels cristians li ha promès una victòria esclafant si les seves legions branden durant la batalla els símbol Cristià de la creu. I així ho fan. La victòria és total.
Ara té les mans lliures per entomar el segon problema. El 313 d.c. amb l’anomenat edicte de Milà, la comunitats cristianes passen de ser perseguides a tolerades. Hi està predisposat. La seva muller és cristiana. Serà Santa Elena.
Constantí es convertirà al cristianisme. El canvi és radical. Afavorits per l’emperador obtindran càrrec oficials, entrada a l’exercit, facilitats per expansió. territorial, gestió d’impostos, etc.
Creu que amb aquestes mesures els tindrà controlats. No és ben be així. Augmenten les baralles teològiques i també disputes entre bisbes per augmentar el seu poder territorial i administratiu.
No és la pau que l’emperador esperava..
El gran pacte
Troba una solució també genial . El 325 d.c., ara fa 1700 anys convoca els bisbes més principals de l’imperi en el Concili de Nicea i els ordena que llimin les seves discrepàncies, que en surtin amb una teologia i organització unificada . És el Credo de Nicea. Un únic Déu amb tres naturaleses .:..”en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant..”.. A Occident un Papa, el bisbe de Roma, de cultura i llengua llatina i a Orient manarà el Patriarca de Constantinopla ,de cultura grega.
A Nicea neix l’essència de la actual a Església Catòlica Apostòlica i Romana
Aquest fet es fonamental perquè, què en queda de la desfeta de l’imperi Romà cents anys més tard quan Alaric saqueja Roma el 410 d.c.?. Cauen les estructures de l’Imperi : administració, , comunicacions, impostos, exercit , organització política, ... En queda la potent xarxa eclesiàstica fortament tramada, organitzada i jerarquitzada.
Durant els 500 anys següents, els pobles germànics travessen a plaer les abans impenetrables fronteres del Rin-Danubi i ocupen el buit de poder territorial i administratiu .Els nous cabdills veuen aviat l’oportunitat d’aliar-se amb les elits cristianes. El primer que fan és convertir-se al cristianisme. Es la única estructura que trobem, Son cultes, tenen el record de com organitzar un nou estat. Carlemany , que era analfabet , rei dels Gals personifica perfetament la nova entesa. El 800 d.c. es coronat a Roma pel papa Lleó III.
“... Jo Papa, representant de Déu a la Terra, justifico el teu poder i des de les trones de les esglésies t’asseguro la submissió a la acceptació de poble del nou ordre,...... i tu Emperador em garanteixes si cal per la força, la meva font de subsistència econòmica i la via lliure d’expansió territorial....”
Una pacte perfecte. És el nou ordre feudal que durarà, amb totes les friccions imaginable, fins a finals del segle XVI.
La represa cultural
El feudalisme és època d’estabilitat política que afavoreix la represa econòmica. Canals de rec, molins fariners, expansió de conreus. Riquesa agrícola en mans dels senyors i de la església. També de represa cultural .Es multipliquen les escoles lligades a esglésies , monestirs i catedrals. Es tradueixen els clàssics grecs i es recupera la ciència àrab i la de l’Egipte grec . La jerarquia eclesiàstica romana se sent molt forta. domina i controla la transmissió del pensament sobre la base de dos pilar fonamentals , la cosmologia grega d’Aristòtil que adopta com a pròpia i la subjecció de la filosofia a la teologia. El nou cànon no és el pensament naturalista dels filòsofs, presocràtics ( Demòcrit, Lucreci,..) ,sinó de Plató i Aristòtil . Qüestionar Aristòtil és qüestionar el dogma Catòlic. Cal fer servir la raó per arribar al coneixement de Déu. Fe i raó han de ser compatibles. Tota especulació filosòfica no ha de contradir la lectura literal de la Bíblia. La terra és el centre immòbil del món. El sol i la resta de planetes giren al seu voltant. Josué en l’Antic Testament ho va deixar ven clar: exclama “ ...Sol atura el camí al voltant de la Terra i allarga el dia per poder vèncer l’enemic...”. ¡¡¡
La ruptura es fa inevitable
La primera escletxa la fa Copèrnic, al proposar que el sol i no la terra el que ocupa el centre del sistema planetari, no com a simple hipòtesis de treball sinó com a realitat certa. Kepler hi veu orbites el·líptiques i no els perfectes ,constants i divins moviments circulars d’Aristòtil. Finalment Galileu fa l’acte realment revolucionari de llegir amb el seu telescopi directament la natura i situar les seves observacions per damunt de les ensenyances dels llibres sagrats (Bíblia) o humans ( Aristòtil). És la gota que fa vessar el vas. I diu inútilment als teòlegs “....La Bíblia és una guia per anar al Cel, no un llibre d’astronomia que ens diu com es mou el cel....”
Galileu és tossut però finalment fa cas als seus deixebles. Ets més valuós submís viu, que heroi mort. Vell, malalt, arrest domiciliari i quasi cec escriu la seva física : “ ...Demostracions matemàtiques sobre dues noves ciències...” . Es publica a Holanda, fora de ja inquisició Romana.
En ell, Galileu troba l’expressió matemàtica correcte del moviment accelerat de caiguda d’una pedra i del moviment parabòlic d’una bala de canó.
Ha nascut el que anomenarem mètode científic d’anàlisis dels fenòmens físics.
Escollir els paràmetres fonamentals, lligar-los matemàticament i comprovar-ne la seva validesa mitjançant experiments.
A contracor, l’Església veu com està perdent el control sobre el pensament occidental. S’hi residirà tan com pugui. La teoria heliocèntrica de Copèrnic estarà en l’índex de llibres prohibits fins a començament del segle XIX.
És evident que en els temps actuals estem desfent el camí fet .
Andreu Valls
Encesa de llums de l'Arbre de Nadal a la plaça Maria Sabater i acompanyats de Cebrià i Assumpta Gegants de VDXv, per donar l'inici de les festes nadalenques del 2025
El Xylotrechus chinensis pertany a la família dels Cerambycidae, caracteritzats per les seves antenes llargues. Els adults presenten un cos allargat, de color marró fosc amb bandes clares que formen un patró distintiu a la seva esquena. Aquestes marques ajuden a identificar l’espècie, diferenciant-la d’altres escarabats.
Reproducció: les femelles dipositen els seus ous en esquerdes de l’escorça dels arbres, preferentment a moreres malaltes, febles o envellides. Els ous fan eclosió, i les larves penetren l’escorça, alimentant-se de la fusta i creant galeries. Aquesta fase larvària és la més destructiva, ja que afecta directament l’estructura de l’arbre, afeblint-lo i, en molts casos, conduint a la seva mort
