dilluns, 15 de desembre del 2025
MONTSERRAT ROIG FRANSITORRA (1946-1991) Trajectòria vital I literaria
Montserrat Roig i Fransistorra i va ser a càrrec de la Roser Colomer Suròs
Resum:
La Roig, nena i dona de l´Eixample, la sisena de set germans, va destacar com a periodista i escriptora des de molt jove. El món de les dones i la vida de l´Eixample van ser els seus grans motius de reflexió i escriptura. Coneixerem els trets biogràfics i dedicarem una especial atenció als llibres Els catalans als camps nazis, Ramona Adéu, L´hora violeta i El temps de les cireres.
dimarts, 9 de desembre del 2025
SORPRÈN I NO SORPRÈN
Sorprèn veure aquest número 27 per la seva grandària a l'entrada d'una casa de l'Avgda. Mas Fuster del barri de Can Cadena de Valldoreix
DEL PENSAMENT DOGMÀTIC AL MÈTODE CIENTIFIC
El passat dia 5 de desembre va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix la xerrada sobre el pensament dogmàtic al mètode científic i va ser a càrrec d'Andreu Valls Grau.
Al llarg de la història cada civilització ha creat el seu relat que l’ajuda a interpretar-se i a situar-se en el món. Dels grecs vàrem aprendre que la terra era plana, de la Bíblia que érem el centre immòbil del món i de Galileu i Newton que la llei que fa caure una pedra és la mateixa que fa caure la Lluna.
Cada visió és provisional i canviant amb el temps. En aquesta conferència es va tractar de seguir a l´Europa occidental ,des dels grecs fins al Renaixement, en aquest fascinant recorregut.
dimarts, 2 de desembre del 2025
SORPRÈN I NO SORPRÈN CICLE DE NADAL
Encesa de llums de l'Arbre de Nadal a la plaça Maria Sabater i acompanyats de Cebrià i Assumpta Gegants de VDXv, per donar l'inici de les festes nadalenques del 2025
L'ESCARABAT VESPA BARRINADOR DE LES MORERES A VALLDOREIX
El Xylotrechus chinensis pertany a la família dels Cerambycidae, caracteritzats per les seves antenes llargues. Els adults presenten un cos allargat, de color marró fosc amb bandes clares que formen un patró distintiu a la seva esquena. Aquestes marques ajuden a identificar l’espècie, diferenciant-la d’altres escarabats.
Reproducció: les femelles dipositen els seus ous en esquerdes de l’escorça dels arbres, preferentment a moreres malaltes, febles o envellides. Els ous fan eclosió, i les larves penetren l’escorça, alimentant-se de la fusta i creant galeries. Aquesta fase larvària és la més destructiva, ja que afecta directament l’estructura de l’arbre, afeblint-lo i, en molts casos, conduint a la seva mort






