SORPRÈN I NO SORPRÈN

Veure aquesta campana a l'entrada del Mas Fuster de VDX.

SORPRÈN I NO SORPRÈN

Veure aquest colomar de l'any 1.953 en una de les terrasses del Mas Fuster de VDX.

SORPRÈN I NO SORPRÈN

Veure aquest plafó ceràmic amb la imatge d'una senyora tasta vins a l'entrada del Celler del Mas Fuster de VDX.

PASSEJADA I VISITA AL MAS FUSTER DE VALLDOREIX 30_05_15

Avui,  diumenge 31 de maig de 2015, hem visitat el Mas Fuster gràcies a la propietària Flora Castillo que ens ha obert les portes de la casa per mostrar-nos les seves dependències. Ens ha acompanyat el Junajo Cortés que ens ha situat en el temps i en la seva història. El nostre agraïment a tots dos.

Resum de la història del Mas Fuster

El Mas Fuster és una de les cases que formen un conjunt de masies o raval de Can Bartralot de l’antic municipi de Canals i de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix

Aquest raval estava format per les cases Tomàs, Fayol, Bartralot, Joan Julià i Guix.

 

Antigament , el mas es deia Can Buscarons i el seu propietari era Joan Buscarons. Més tard el mas passà a dir-se Can Coromines i el seu propietari era Joan Coromines que l’havia heretat de Joan Buscarons. L’any 1564 la propietària era Joana, vídua de Pau Coromines i com a hereu el seu fill Ramon. L’any 1586, Pau Bartralot confessa que tenia aquest mas com a hereu de Joan Coromines. A partir de Pau Bartralot el mas serà conegut com a Mas Bartralot fins a principis del s. XX, quan passarà a anomenar-se Mas Fuster.

 

El 1674 els germans Bartomeu i Pere Joan Coromines van vendre el mas Coromines a Joan Soler Vallés per 824 lliures, 7 sous i 4 diners. Aquest el va vendre a un ardiaca de la catedral de Barcelona i l’ardiaca a Pau Bartralot. La família Bartralot va ocupar en diverses ocasions els càrrecs de batlles i regidors del municipi de Canals, destacant Pere Pau Bartralot que va ser batlle de Canals entre 1779 i 1784, Joan Bartralot, alcalde entre 1801 i 1811, i Pau Bartralot, alcalde des del 1826.

El Mas Bartralot pagava a la Pia Caritat del Monestir de Sant Cugat un parell de capons i 8 sous per Nadal, dues quarteres de civada i 8 quarteres d’ordi per la festa de Sant Pere i per la festa de Sant Fèlix, i 3 sous anuals. Al s. XVIII pagava del carnalatge un porcell anual al rector de Valldoreix. A diferència d’altres cases, no produïa molt vi, de fet del terçoner pagava una de les quotes més baixes, només 5 coves.

Les terres del Mas Fuster limitaven amb les de Can Cussó, antic Mas Lledó, i amb les de Can Badal.

 

L’any 1885 Teodor Julià i Bartralot va prestar a Josep Bartralot i Pujol 2.000 pessetes i l’any 1889, un altre préstec de 1.500 pessetes, oferint com a pagament el Mas Bartralot. El 10 de març de 1899 moria Josep Bartralot en estranyes circumstàncies. Les dificultats econòmiques de la vídua no li van permetre fer front al deute. Després d’una reclamació judicial, el mas passà a ser propietat de Teodor Julià i Bartralot. El 12 de juliol de 1910, Teodor Julià venia el mas a Silvestre Joan Fusté Serracant. Joan Fusté Serracant va ser un dels impulsors de la urbanització de la zona del Mas Fuster. També va ser fundador de l’Associació de Propietaris del Mas Fuster.

Aquesta entitat tenia com a objectiu la millora urbanística de la zona. El 1927 van fer, per subscripció dels propietaris, un pont sobre el torrent de Can Llobet. El setembre de 1925 era escollit comptador de la junta presidida per Agapito Papaseït Carrera. També formaven part d’aquesta junta: Sixte Ranera Fernández y Conde com a vicepresident, Francesc Alberó i Carratalà, tresorer; Aurelio Ramírez Matías com a secretari, Antoni Valls Saludas, vicesecretari, Josep Font Ferré com a vocal primer, Modest Clavell Carreras, vocal segon i Manel Martí Ràfols com a vocal tercer.

JJCG

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS

Gall (Binibequer, Menorca)

Gall (Montpalau, Ribera d'Ondarra)

Drac (Alcudia, Mallorca)

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

 EL MOLÍ DE CANALS

Aquest molí hidràulic depenia del Castell de Canals i està molt a prop del mateix. Va estar en funcionament entre els segles XII i XIX. 

El molí de Canals era mogut per l’aigua que permetia moldre grans, aprofitant l’energia cinètica de la riera de Canals. Els cereals provenien dels camps de conreu de secà de les masies de l’antic municipi de Canals.

 

Els molins hidràulics destinats a la mòlta del gra van ser un element industrial imprescindible en el món agrari medieval, bastint-se'n als marges dels rius i torrents, aquí en el torrent de Canals. Per al seu funcionament es construïa una complexa xarxa de séquies.

El mateix nom de Canals ens indicaria l’existència d’aquesta xarxa de canalitzacions d’aigua. A la riera de Canals sabem de l’existència de diverses basses que servien per acumular l’aigua. Cal tenir en compte que el règim pluvial no és constant i calia aprofitar l’aigua de les pluges, així com l’aigua dels brolladors naturals que existien. Molt a prop hi ha un carrer que porta el nom de Brollador. La domesticació de l’aigua i la construcció d’aquesta xarxa hidràulica servia també per a la irrigació de diversos camps de conreu. Les zones d’horta estaven situades a l’actual camp de futbol i al barri del Regadiu, que porta aquest nom com a recordatori de què va ser.

Del molí es conserven alguns elements destacables, el cup, el carcau i unes parets

on es poden apreciar els forats per la gronsa. La senyalització que l’EMD de Valldoreix ha col·locat recentment al costat del camí serà també un element fonamental en la conservació i en donar a conèixer el molí. Tots, EMD, entitats i valldoreixencs tenim l’obligació de protegir i conservar el nostre patrimoni. Tenim encara molta feina.

 

 Juanjo Cortés